Antoni Trias i Pujol (Badalona, Barcelonès 1892 - Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà 1970) fou un metge cirurgià català, germà de Joaquim Trias i Pujol, amb qui va fundar la Revista de Cirurgia de Barcelona. Es doctorà en medicina a la Universitat de Barcelona el 1917, on hi fou professor auxiliar alhora que treballava a l'Hospital Clínic de Barcelona. El 1920-1927 fou catedràtic de cirurgia quirúrgica a la Universitat de Salamanca, i el 1927 ho fou a la de Barcelona. Organitzà el servei de l'Hospital Clínic amb criteris moderns i prestà una gran atenció a l'anestèsia , la cirurgia toràcica , la neurocirurgia i l'angiocirurgia . Durant la Segona República Espanyola fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona on hi organitzà la facultat de medicina amb August Pi i Sunyer, i el 1933 fou president de la comissió permanent de l'Escola d'Infermeres de la Generalitat de Catalunya. Fou un dels iniciadors de les operacions a tòrax obert, i practicà les primeres toracoplàsties selectives en neurocirurgia i cirurgia vascular.
Participà en els fets del sis d'octubre del 1934 i per això fou empresonat al vaixell Uruguay. Alliberat el 1936, fins al 1938 presidí l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans i vocal del Consell de Cultura. L'any 1939 s'exilià a Colòmbia, on exercí la cirurgia i fou catedràtic a la universitat nacional. Fou president de la Comunitat Catalana de Colòmbia, adscrita al Consell Nacional de Catalunya de Londres . Presidí la comissió organitzadora dels Jocs Florals de Bogotà (1945) i formà part de diverses organitzacions científiques internacionals com la Société Internationale de Chirurgie, la Royal Society of Medicine, o la Society of Tuberculose. També es va adherir a la Conferència Nacional Catalana. Tornà a Catalunya en la dècada del 1950 i fou membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.
En honor a ell i el seu germà Joaquim el principal centre hospitalari de Badalona porta el nom d'Hospital Germans Trias i Pujol. Es pare de Ramon Trias i Fargas.
miércoles, 16 de diciembre de 2009
miércoles, 2 de diciembre de 2009
Actualitat de Badalona
Proclamades les candidatures que opten a convertir-se en els set tresors del patrimoni cultural material de Badalona
El regidor de l’Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Badalona, Mateu Chalmeta, i el president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, han fet públiques avui les quaranta candidatures que opten a convertir-se en algun dels set tresors del patrimoni cultural material de Badalona.
Aquestes són totes les propostes que ha fet la ciutadania i les entitats de Badalona:
Antic escorxador
-Ca l'Amigó
-Can Bofí Vell
-Can Boscà
-Can Butinyà
-Can Canyadó
-Can Miravitges
-Can Pujol
-Casa Agustí
-Casa Clarós
-Casa de la ciutat
-Casa Gallent
-Casa Matamala
-Casa Miquel Badia
-Casa Pavillard
-Casa Pere Busquets
-Casa Prat
-Castell de Godmar (Cal Compte)
-Conjunt arqueològic de Baetulo
-Dalt de la Vila
-Destil•laria Anís del Mono
-Escola Germans Maristes
-Església de Sant Josep
-Església parroquial de Santa Maria
-Fons romà de la col•lecció del Museu de Badalona
-Gegants Anastasi i Maria
-La Llauna
-La Rambla
-Mercat Municipal Torner
-Palau Municipal d’Esports
-Panteó de la família Bosch
-Parc de Ca l’Arnús
-Patí de Vela
-Poblat ibèric del turó d’en Boscà
-Poema corpori de Joan Brossa: On és Bada l’ona
-Pont del petroli
-Sant Jeroni de la Murtra
-Teatre Zorrilla
-Torre Codina
-Torre Vella
A partir d’aquest dilluns, 9 de novembre, i fins al diumenge dia 29, a les 24 hores, es podrà votar per elegir definitivament els 7 tresors del patrimoni cultural material de Badalona. Es podrà votar, exclusivament, des del formulari de votació que hi haurà a la pàgina web http://www.ccc.cat/. La votació serà completament gratuïta i hi podrà participar qualsevol ciutadà, sigui o no de Badalona. Recordem que només es podrà votar una vegada.
Finalment el dijous 3 de desembre, es celebrarà l’acte de proclamació dels 7 tresors del patrimoni cultural material de Badalona.
font: http://www.badalona.cat/aj-badalona/ca/ajuntament/ajuntament-informa/noticies/noticia.html?html=18186.html
El regidor de l’Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de Badalona, Mateu Chalmeta, i el president de l’organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, han fet públiques avui les quaranta candidatures que opten a convertir-se en algun dels set tresors del patrimoni cultural material de Badalona.
Aquestes són totes les propostes que ha fet la ciutadania i les entitats de Badalona:
Antic escorxador
-Ca l'Amigó
-Can Bofí Vell
-Can Boscà
-Can Butinyà
-Can Canyadó
-Can Miravitges
-Can Pujol
-Casa Agustí
-Casa Clarós
-Casa de la ciutat
-Casa Gallent
-Casa Matamala
-Casa Miquel Badia
-Casa Pavillard
-Casa Pere Busquets
-Casa Prat
-Castell de Godmar (Cal Compte)
-Conjunt arqueològic de Baetulo
-Dalt de la Vila
-Destil•laria Anís del Mono
-Escola Germans Maristes
-Església de Sant Josep
-Església parroquial de Santa Maria
-Fons romà de la col•lecció del Museu de Badalona
-Gegants Anastasi i Maria
-La Llauna
-La Rambla
-Mercat Municipal Torner
-Palau Municipal d’Esports
-Panteó de la família Bosch
-Parc de Ca l’Arnús
-Patí de Vela
-Poblat ibèric del turó d’en Boscà
-Poema corpori de Joan Brossa: On és Bada l’ona
-Pont del petroli
-Sant Jeroni de la Murtra
-Teatre Zorrilla
-Torre Codina
-Torre Vella
A partir d’aquest dilluns, 9 de novembre, i fins al diumenge dia 29, a les 24 hores, es podrà votar per elegir definitivament els 7 tresors del patrimoni cultural material de Badalona. Es podrà votar, exclusivament, des del formulari de votació que hi haurà a la pàgina web http://www.ccc.cat/. La votació serà completament gratuïta i hi podrà participar qualsevol ciutadà, sigui o no de Badalona. Recordem que només es podrà votar una vegada.
Finalment el dijous 3 de desembre, es celebrarà l’acte de proclamació dels 7 tresors del patrimoni cultural material de Badalona.
font: http://www.badalona.cat/aj-badalona/ca/ajuntament/ajuntament-informa/noticies/noticia.html?html=18186.html